SAPS QUANT DURA DE MITJA UNA "RABIETA" (DESREGULACIÓ EMOCIONAL)

A la majoria de persones ens molesta terriblement sentir plorar als nostres fills/es. En realitat, el plor dels nens és l'única forma que tenen de poder comunicar-se quan són petits i és un sistema que garanteix la seva supervivència. És per això que ens resulta tan molest  ja que, precisament, aquest malestar ens mou a atendre el seu crit d'ajuda.

Tant en els infants com en els adults,  l'expressió del plor va canviant amb el temps i el que, inicialment havia de garantir la supervivència, passa a transformar-se  en una forma de comunicar la nostra tristesa, la frustració, l'empipament i, fins i tot, l'alegria. Un mecanisme que ens ajuda a expressar i reduïr el nostre malestar.

I sembla que, independentment de l'edat dels nostres fills/es, continuem necessitant fer callar de manera urgent aquest moment de desregulació emocional, però, sense ser conscients, moltes vegades, l'únic que fem és prolongar-ho. Quan els diem que ja n'hi ha prou!, o els amenacem, o els fem xantatge dient-los que si paren de plorar els donarem tal cosa o, simplement, els ignorem. Atenent així la nostra necessitat de tranquil·litat, desatenent la seva necessitat d'acompanyament.

Però si entenem que és NORMAL que els nens/es es frustrin, plorin i piquin de peus i que a mesura que vagin creixent l'expressió d'aquesta frustració s'anirà regulant. Si recordem que, en general, seran 5 o 15 minuts i que després tornarà la calma, encara més fàcilment, si nosaltres mantenim la nostra calma, potser ens resulti més fàcil "suportar-ho" i acompanyar-ho la propera vegada.

Pot ajudar-te respirar i repetir-te a mode de mantra: mantingues la calma, aviat passarà, mentre els acompanyes respectant els seus ritmes i necessitats.

No sempre és fàcil, però val la pena intentar-ho!

Educa Feliç

S'APROPA EL NADAL I...

S'apropa el Nadal i els nostres fills/es comencen a donar mostres d'alegria, nerviosisme, impaciència i desitjos. Ja comencen a elucubrar, a somiar amb aquelles coses que els encantaria tenir i que unes persones bondadoses màgicament els faran arribar a la seva llar. Però també es comencen a sentir amb freqüència frases que pretenen ser un recurs per a "mantenir a ratlla" les conductes del infants.

- Has sigut bo?

- Si continues així el Pare Noel no et portarà cap regal...

- Els reis Mags t'observen tot el temps i saben TOOOT el que fas...

Segurament molts de nosaltres vam escoltar aquestes frases quan erem petits/es. I probablement es continuen pronunciant, per costum, per repetició i sense mala intenció, però amb molta freqüència i com a recurs per a intentar que els fills/es facin cas. Són frases que plantegen un xantatge, una amenaça i que pretenen fomentar "bones conductes" a través de la por.

Arriba el Nadal i parlem de màgia, d'il·lusió, de somnis i d'alegria. Però sovint trenquem aquesta màgia en condicionar-los, en posar la responsabilitat de rebre un regal  només pel fet de ser "bons" o "dolents", expressat, a més, en termes absoluts i que no defineixen la conducta, sinó que defineixen al nen/a fent que s'identifiqui així amb aquest "tret".

Recordes com et senties tu davant d'aquestes amenaces?

La por mai pot ser  propulsor de cap aprenentatge, les amenaces no serviran de res, i, en tot cas, si els nens/es deixen de fer determinades conductes serà per por (en un primer instant), però ho faran de manera temporal, per a tornar-la a reprendre després d'un temps o per a passar a una altra conducta que seguirà sent molesta per a nosaltres. Perquè el canvi es produeix anant més enllà, veient la necessitat de l'infant, la manca que té, la falta d'habilitats o de maduresa cerebral i adaptant la nostra comunicació, fent que sigui cada vegada més assertiva i col·laborativa, posant límits clars, anticipant, parlant o pactant.

Ells/es ens fan reviure la il·lusió que vam sentir una vegada. Mantinguem aquesta màgia plegats, lliure d'amenaces i de pors. Que els limits provinguin de nosaltres, fent-los sentir mereixedors d'amor per ser, simplement, com son.

Educa Feliç